5 de febrer de 2011

Jo de gran vull ser com el Sisco Mallofré !

Pocs dies després de la diada de Tots Sants de 2010 , el setmanari penedesenc "el 3 de vuit" va dedicar l'entrevista de la contraportada al Sisco Mallofré . En Sisco va acomiadar-se com a baix dels Castellers de Vilafranca parant a baixos de l'agulla dels 4 i 3 de 9 amb l'agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles del passat 1 de novembre . Més de 50 anys a la colla , mític segon de diversos pilars de 6 a principis dels 70 , i parant a baixos durant moltes dècades gran part dels castells dels verds. Es retira als 72 anys , tot un exemple de Casteller i , sobretot  de persona . 
L'entrevista és a càrrec de Cristina París i va sortir publicada el 5 de novembre de 2010 .


"Estic content perquè vaig veure la torre de vuit i la vaig poder plorar" Sisco Mallofré

"Plego per l'ull , perquè jo estic fort . Allà sota ni el faig servir l'ull , perquè el tanco. Però bé , he decidit retirar-me."
Quantes vegades li havien demanat ?
Demanar-m'ho, no . De fet fa trenta anys que els esforços no van bé pel sucre , però jo no n'he fet mai cas.
Li costarà deixar-ho ?
No, perque estic mentalitzat. Em sabrà molt de greu, però costar-me no , perque sóc d'aquells que quan ha de fer una cosa la fa . Em va passar el mateix amb el fumar. que vaig deixar , en part pels castells. Ja que em van donar el cos de franc, l'he de cuidar .
Ja ha avisat , però , que encara hi anirà ?
Ja ho crec . Els castells gairebé sempre han estat el primer .
No podia triar millor dia per plegar.
I tant . Va ser fabulós. La de l'altre dia va ser la primera torre de 8 que no vaig parar al baix i l'únic castell en que no vaig participar el dia 1. D' una banda em va saber greu no parar-la , però de l'alta , vaig estar content perquè vaig poder plorar, perquè la vaig veure.  És millor poders-se retirar en un moment de glòria que no et facin fora perquè ja no serveixes.
Ni l'esquena ni l'espatlla ni el cor . Finalment han estat els ulls els que han obligat Sisco Mallofré a retirar-se de primera linia de castell. El seu mal no vol sotracs i demana repòs. així és que aquest casteller de pedra picada ha dit prou i dilluns va tancar el seu llarg capítol, sobretot com a baix dels Castellers de Vilafranca . No va ser un comiat qualsevol , ho va fer en el millor moment , el dia que va poder veure en directe com la seva colla descarregava la torre de vuit neta, una gesta que en altres circumstàncies s'hauria perdut perquè s'ha passat mitja vida colgat sota molts quilos de castellers. Ara surt a la superfície als 72 anys .
S'ho pensava que arribaria a veure una gesta com la de Tots Sants ?
Si vols que et digui la veritat , si que m'ho pensava, perquè estava molt bé i s'havia treballat molt ; a més, en aquesta torre s'ajunten dos pilars de sis en què hi ha molta classe. És que del primer a l'últim, tots són molt bons!
El secret està en el treball.
I tant , encara que altres colles no hagin fet gran cosa, nosaltres assagem dilluns, dimecres i divendres. No sóc d'aquells que prefereixen que caiguin les altres colles, vull que nosaltres els fem superiors.
Quina diferència , oi , amb els temps en què es queia tant ?
Fa més de cinquanta anys, quan vaig començar, recordo que quèiem molt , de cada vuit castells ens queien deu! Però, és clar , no assajàvem tant com ara .
Com s'ho ha fet per arribar a 72 anys parant castells al baix ? 
Sempre he estat molt fort , és una cosa natural. Als 12 anys descarregava sacs de 100 quilos de sucre.
Ara van al gimnàs.
Jo no hi he anat mai. Només m'he cuidat. Ara tot ha canviat molt.
Expliqui.
Abans, si hi havia una colla que anava a buscar gent a altres pobles, això era convenient perquè no es perdessin els castells. Jo sempre n'havia estat partidari però per a altres estava mal vist. 
I què va passar?
Jo sempre havia estat molt defensor dels Nens del Vendrell i per això m'havien arribat a acusar de fer caure els castells expressament. Vaig deixar la colla un temps. Un dia , el Jan Julivert em va demanar si els podia ajudar a fer castells per la festa major de Vilafranca perquè eren pocs. Primer li vaig dir que no, però desprès vaig pensar que els castells són una activitat amateur i que ningú n'ha de fer res del que faci amb el meu cos. Vaig parar el quatre de vuit i el quatre de set amb l'agulla amb els Nens. Alguns em van dir de tot.
Com es va acabar?
M'ho vaig repensar i vaig decidir que si feia castells seria amb els Castellers de Vilafranca o que no en faria més. I vaig demanar si podia tornar a entrar a la colla .Després de deliberar deu dies em van dir que sí. I fins ara .
Sempre ha preferit la part que no es veu del castell ?
A segons, també m'agradava, tot i que amb els castells de nou també anava tapat . El que m'ha agradat és poder participar del castell , tenir-hi un paper. 
De quin castell té un record més especial ?
El millor record el tinc del primer cinc de vuit de la colla , anava de baix a la rengla . És el castell que he viscut més i m'ha impressionat més perquè en aquell moment allò era molt gros.
Plega tranquil perquè hi ha relleu ?
Sí . En altres èpoques han faltat baixos però ara n'hi ha i de molt bons .
Què han representat els castells a la seva vida ?
Després de la familia, és el que més m'he estimat. M'han omplert de joia i m'han donat moltes satisfaccions.