reportatge Castells al "30 minuts" 8/7/2001
SINOPSI
Durant la dècada dels 90 la tradició d'aixecar castells humans es va convertir en una autèntica moda que es va estendre per un munt de comarques on mai se n'havien fet. De la desena de colles castelleres que hi havia a finals dels anys 70, s'ha passat a les 61 que aquest any estan integrades en la Coordinadora de Colles Castelleres. L'expansió dels castells els ha portat fins a Mallorca i Perpinyà, i el nombre de persones que es dediquen a aquesta activitat s'ha multiplicat espectacularment.
La progressió geomètrica de les fites castelleres en aquests 10 anys ha provocat que cada temporada es batessin els rècords de l'anterior. L'any 2000 no va ser una excepció i els registres aconseguits per les colles, especialment les capdavanteres (Vella i Joves de Valls, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa), van polveritzar els del 1999. Només una dada: dels 9 castells de 9 pisos aconseguits durant l'any 1990, s'ha passat als 93 (més dos de 10 pisos) de l'any passat.
Malgrat aquestes xifres, els castells s'enfronten a un futur incert ja que el seu principal repte en aquests moments és mantenir aquest altíssim nivell, amb l'evidència que cada cop és més difícil fer anar als aficionats a la plaça per fer les necessàries "pinyes". Cada vegada més, els aficionats els agrada veure castells, i cada vegada menys participar-hi. A més, el nivell d'exigència dels promotors que contracten les colles capdavanteres per fer actuacions en les festes populars, fa que els castellers es vegin obligats a aixecar castells molt complicats des del principi d'una temporada que cada any és més i més llarga.
Per descobrir les arrels dels castells i comprovar l'estat de salut de les colles castelleres -com afronten el futur- un equip de "30 Minuts" ha elaborat aquest reportatge que tracte de retratar aquesta activitat, endèmica de Catalunya, que enguany commemora els dos-cents anys d'existència.
La progressió geomètrica de les fites castelleres en aquests 10 anys ha provocat que cada temporada es batessin els rècords de l'anterior. L'any 2000 no va ser una excepció i els registres aconseguits per les colles, especialment les capdavanteres (Vella i Joves de Valls, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa), van polveritzar els del 1999. Només una dada: dels 9 castells de 9 pisos aconseguits durant l'any 1990, s'ha passat als 93 (més dos de 10 pisos) de l'any passat.
Malgrat aquestes xifres, els castells s'enfronten a un futur incert ja que el seu principal repte en aquests moments és mantenir aquest altíssim nivell, amb l'evidència que cada cop és més difícil fer anar als aficionats a la plaça per fer les necessàries "pinyes". Cada vegada més, els aficionats els agrada veure castells, i cada vegada menys participar-hi. A més, el nivell d'exigència dels promotors que contracten les colles capdavanteres per fer actuacions en les festes populars, fa que els castellers es vegin obligats a aixecar castells molt complicats des del principi d'una temporada que cada any és més i més llarga.
Per descobrir les arrels dels castells i comprovar l'estat de salut de les colles castelleres -com afronten el futur- un equip de "30 Minuts" ha elaborat aquest reportatge que tracte de retratar aquesta activitat, endèmica de Catalunya, que enguany commemora els dos-cents anys d'existència.
L'octubre ens somriu . Tripleta 2009 amb pilar de 6 .
post dedicat al Xavier Santacana , quart de gairebé tots els castells de 8 de la colla , i al Fèlix Miret.
Menys , molts menys nervis que en altres jornades . Una nit anterior dormint inusualment més de 9 hores , plàcidament i sense pensar ni en un moment en l'actuació que en unes hores haviem d'enllestir a Sants . Bé , menteixo . Vaig pensar-hi bastant però únicament amb el castell que haviem d'obrir l'actuació , el 4 de 8 .
Si l'haviem completat 7 cops enguany , per lògica tindriem el 8è . I mambo. Així va ser. Carro gros descarregat a Bonet i Moixí . No podia passar com a Lleida , a Sant Miquel , on l'excés de confiança no ens va permetre salvar el mateix castell que a més , ens va atapeïr de nervis i malastrugança en plena plaça Paería . 
A Sants , amb els astres i amb els Sants a favor , tot va anar de cara , i en segona ronda , després de completar el 4 de 8 "per obligació" arribava el moment esperat pels Castellers de Lleida , la nostra primera aleta de la torre de 8 amb folre aquest 2009. Els 2 intents desmontats a Sant Miquel per a res tenia a veure amb la realitat . Som la colla que ha descarregat més torres de 7 enguany i a l'assaig hi vem col·locar tot el castell sencer fins a dossos. L' execució d'aquesta torre té un guió quasi calcat a les torres de 8 de la temporada passada. Puja perfecte , i baixa cagant llets i amb més perill que un llibre de castells a les meves mans . Però al cap i a la fi , descarregada . Fa impressió l' òptica que tinc d'aquest castell i del que no s'em borrarà mai de la ment . Desde baixos , compartint pis amb el Marc Vila , l' unic que pots veure son tot de cames i genolls que avisen que en un moment o altre els del folre es plegaran . Ells i els del tronc han lluitat fins al final com a campions , i els de pinya han suat com a bèsties donant-ho tot . Si alguna d'aquestes torres de 8 ( de les 5 que ja portem ) em semblava que tindria un infortuni final , sens dubte que era aquesta d'ahir . Pressió fora , que important era la d'ahir !
Per acabar , novament descarregant el 3 de 8 , el 3er d'enguany i el primer en 4 mesos . Per fi es veu més claror a una temporada sembrada de dubtes des de la tornada de les vacances, a principis d'un mes que ni vull anomenar. Em vé al cap quan escribia que s'acabés el ditxós mes que ens ha amargat l'existència i presagiava un octubre milloret .
Quedi clar que no està tot resolt ni fet , i s'ha de tocar de peus a terra , s'ha de continuar treballant en tots 3 castells , tant en els temps de cada construcció ; canalla més fina i ràpida a la pujada , més pausada i tranquil·la en la sortida .
Només queda parlar del pilar de 6 . Aquest espadat presentat al mes d'octubre , per fi s'ha descarregat . També temptat en el ditxós mes anterior , on haviem tingut un intent i un de carregat . Ahir el clavàvem , sobretot a partir de l'aleta de l'anxaneta i es va descarregar amb solvència entre l'alegría de tot el rotllo bordeus . A Sants ja és el 2n cop que el completem , i va servir per rubricar la millor actuació de la temporada , i la 2a millor del nostre historial . L' Octubre si , ens somriu .
En clau personal , gaudint el fet de poder repetir a baixos dels 3 castells i el pilar de 6 , que ja havia tingut oportunitat de fer-ho als Castellers de Vilafranca. El pilar de 6 sempre em serà especial , donat que va ser la primera construcció important que vaig parar a baixos quan tenia 16 anys i que 14 anys després puc dedicar simbòlicament al Fèlix Miret , aquell que damunt d' un servidor va completar el 3er pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca en l'època moderna , -que ja l'havien descarregat al 1972- ( un pilar descarregat a Salt l' 11 de novembre de 1995 , i del qual no he aconseguit mai la fotografia ). Enhorabona Fèlix per haver estrenat el 18 d'octubre la teva paternitat !!!!
Coses de Sants
L' altre dia celebràvem el 40 aniversari del primer 5d8 del s.XX , i des d'ahir cal felicitar als Castellers de Sants per la seva primera catedral . Molt lluitada de principi tot i no poder-se descarregar . Els Minyons de Terrassa pel perfecte 3 de 9 amb folre i una torre de 8 prometedora , colla que ens ha acompanyat en la primera torre de 8 de la temporada , així com en la primera de la nostra història aconseguida fa 1 any . En general , una diada maca , amb 3 colles on el castell més petit va ser el nostre 4 de 8 i la satisfacció per l'estrena d'una nova construcció al historial dels borinots . La recuperació d'alguns dels membres lesionats del tronc de la nostra colla , i participar-hi en diferents castells , va sumar-se als èxits assolits !
Ens queden 3 actuacions importants , a destacar la de l' 1 de novembre a Vilafranca , i acabant temporada a Mataró com l'any passat . Abans , aquest dissabte a les 18.30h a Paería per celebrar la XV temporada de la colla .
fotos de l'Aureli ( arxiu cast. de Lleida)
Un suculent 69 .
L' octubre de 1969 , tot just ara fa 40 anys , l' estat dels castells va evidenciar un salt important que capgiraria la història . Aquell octubre , va significar un important impuls cap als castells de 8 .. i els castells de 8 de gamma alta .
En anys anteriors, a partir del 1964 la Vella i Nens del Vendrell ja havien constituït aquella rivalitat a plaça que va propiciar importants registres castellers , i que es va mantindre durant uns quants anys a mitjans del s.XX. Alhora van ser anys de dificultats, on fins hi tot la Vella havia de suspendre els assajos durant unes setmanes per manca de gent , i fins hi tot aquesta colla havia renunciat a actuar a la diada de Sant Fèlix del 1968 ( aleshores Concurs de l' Anxaneta de Plata ) amb l' excusa de que era un dia laborable . Els Nens del Vendrell van acusar-los de no voler " perdre" en aquest altre enfrontament.
Però l'octubre del 69 , amb la Vella ja recuperada i amb molta feina d'assaig amb canalla nova i tronc , i "gràcies" a aquesta rivalitat amb els del Vendrell , encararien una temporada il·lusionant .El 3 de 8 seria l'objectiu a batre , però sense descartar altres estructures . Com el CINC DE VUIT . La Vella renúncia una altra vegada a Vilafranca , i anúncia aquest castell pel 12 d'octubre .
Aquesta important construcció viscuda a la Plaça més castellera , es va convertir en un fet històric , i recordo l'anèctoda explicada per un mític casteller i pare de l'actual cap de colla vilafranquí . Van trucar a Valls , a un component de la colla Vella per donar notícia de tal esdeveniment : "Hem carregat el QUATRE DE VUIT !!! " La resposta vallenca deixaria segurament muda aquella conversa telefònica en rebre una altre important notícia protagonitzada per la colla Vella ; " Nosaltres hem carregat el CINC DE VUIT !!! " .
I així va ser , la Colla Vella va plantar-se a la plaça del Blat , amb un bagatge poc optimista per enfrontar el cinc. Tant sols un 3 de 8 carregat en els darrers 12 anys . Tanmateix , decidits , van tirar amunt el castell i va ser carregat , no sense polèmica , ja que amb un pom de dalt mermat , amb un dos de la torre abocat totalment, el seu acotxador ja tenia el peu esquerra clavat a la seva faixa i l'anxaneta va haver de col·locar el peu damunt de la cama d'aquest acotxador . .
Avui dia , hagués generat molt debat i controvèrsia i ni ells mateixos el donarien per bo si qualsevol colla el carregués així . Coses dels castells ... Pocs dies després , el 26 d'octubre amb millor precissió , van tornar-lo a carregar en pròpia plaça , en la Diada de Santa Úrsula . (Cal esperar fins al 1981 , en la diada de Santa Úrsula per veure la catedral descarregada , a mans de la Joves dels Xiquets de Valls.) A més , van descarregar el primer 3 de 8 que s'anotava la Colla Vella al s. XX . En tercera ronda , i tal i com s' havia anunciat el 12 d'octubre , van intentar la TORRE DE VUIT AMB FOLRE . Un castell teòricament inferior al 5 de 8 , però que no s' intentava des de 1898 . El dos de vuit , va caure després que l'anxaneta intentés fins a 3 ocasions encavalcar-se al xiquet que feia de dos , mal posicionat . Van acabar carregant el pilar de 6.
Avui dia , hagués generat molt debat i controvèrsia i ni ells mateixos el donarien per bo si qualsevol colla el carregués així . Coses dels castells ... Pocs dies després , el 26 d'octubre amb millor precissió , van tornar-lo a carregar en pròpia plaça , en la Diada de Santa Úrsula . (Cal esperar fins al 1981 , en la diada de Santa Úrsula per veure la catedral descarregada , a mans de la Joves dels Xiquets de Valls.) A més , van descarregar el primer 3 de 8 que s'anotava la Colla Vella al s. XX . En tercera ronda , i tal i com s' havia anunciat el 12 d'octubre , van intentar la TORRE DE VUIT AMB FOLRE . Un castell teòricament inferior al 5 de 8 , però que no s' intentava des de 1898 . El dos de vuit , va caure després que l'anxaneta intentés fins a 3 ocasions encavalcar-se al xiquet que feia de dos , mal posicionat . Van acabar carregant el pilar de 6.
Fins aquell octubre del 1969 , és important saber que la millor actuació del segle XX , va ser realitzada per la Nova de Valls , quan va aconseguir carregar el 3 de 8 , i descarregar el 4 de 8 , torre de 7 , 3 de 7 per sota i 5 de 7 , aleshores es feien tants castells com volien i es trigaria encara a l'actuació convencional de les 3 rondes i pilars d'avui dia. L' actuació de la Nova , va realitzar-se el 4 de setembre de 1934 .
Tornant al 1969 , concretament al 15 d' octubre, amb els èxits recents de Vilafranca i Colla Vella , els Nens van conseguir batre la Nova . Ja que van assolir fer l'actuació més complerta del segle descarregant la torre de 7 , el 4 de 8 , el 3 de 8 i el pilar de 6 . Els del Vendrell , ja havien completat tots aquests castells , però no junts , i així van demostrar la capacitat d' una colla que es disputava l'hegemonia amb els vallencs.El 3 de 8 descarregat va significar el 2n del segle XX , també el segon d'aquesta colla , completat 18 anys enrera ( la colla Vella com apunto més amunt el va fer per Sta Úrsula dies més tard el que fou el 3er que es descarregava al s. XX) . El pilar de 6 , ja l'havien completat per primera vegada el 21 de setembre d'aquell any , que fou el primer completat del segle, també . Mentre que el 4 de 8 i la torre de 7 l'havien aixecat en diverses ocasions , assolint-los amb més o menys sort , carregant o descarregant-ne per diferents places . Aquesta fou la millor actuació del segle XX , i fins al 1974 , tot i estrenar castells inèdits , quedaría intacta fins que la Vella completés el 4 , 3 i torre de 8 amb folre . És curiós però , que fins al 1996 , no es tornaría a repetir aquesta actuació amb tots els castells descarregats per una mateixa colla , en aquesta ocasió , en una festa major de barri , el de Sant Julià a Vilafranca i a càrrec dels verds . Aquest suculent 1969 va acabar castellerament parlant amb la millor construcció del moment , un 23 de novembre . Aprofitaré l'aniversari d'aquella construcció per fer-ne esment .
CRONOLOGIA OCTUBRE 1969 DESTACADA A L'ARTICLE :
12 d' octubre - 4 de 8 carregat pels Castellers de Vilafranca
12 d'octubre - (¿ primer? ) 5 de 8 carregat del s. XX per la Colla Vella dels X. de Valls
15 d'octubre - Millor actuació del s. XX del moment : 2 de 7 , i3d8, 4d8, 3d8, pd6 dels Nens del Vendrell.
29 d' octubre - 5 de 8 c , 3 de 8 , i2d8f , pd6c per la Colla Vella dels X. de Valls.
CASTELLS DE 8 ACONSEGUITS AQUELLA TEMPORADA : ( MAI S'HAVIEN FET TANTS FINS AL MOMENT EN EL S.XX )
Colla Vella : 5d8 (2c) , 3d8 (1d) 4d8 (1d)
Nens del Vendrell 3d8 (1d) 4d8 (3d+1c)
Castellers de Vilafranca : 4d8(1c)
SEGREstant l'informació ?
En l'anterior post , comentava l'aparent intenció d'un càmera de televisió de captar la imatge d'una noia estirada a terra i sent atesa pels serveis sanitaris després d' una llenya de 4 de 8 . Malgrat haver-me equivocat i disculpat poc després , m'entenc a mi mateix del perill que a vegades , els mitjans de comunicació influeixen en les redaccions de les seves notícies sobre un fet , en aquest cas , casteller . No fa massa , a Mataró , una de les 3 colles participants a la diada de les Santes , va patir una caiguda que va animar a una foto-periodista a aprofitar-se'n d'aquella escena , per que no , força freqüent . L' esbroncada que va rebre va ser important , i al dia següent un diari d'abast nacional va centrar la notícia en uns hipotètics "32 castellers ferits ", informació totalment falsa.
El pitjor d'una caiguda és veure un company/a estirat a terra i impressionar-te amb incertesa sobre el grau de la lesió . Que fem fora la gent que s'acosta sense cap intenció d'ajudar a la persona afectada és normal , i més quan els que envoltem no tenim idea de primers auxilis i molts , no son ni castellers ... Però el que mai hauríem de fer , és empaitar a aquesta gent que s'aprofita per captar el patiment recent d'un casteller quan es lesiona , perquè sobra fer-ho , sobren de la plaça els que pretenen fer-se els oportunistes del moment amb una lesió provocada per una caiguda . Per això , perquè és poc ètic , s'acostuma a ser "violent" quan es vol convidar a apagar estris o esborrar imatges , és un moment estrany , amb massa adrenalina i amb un estat nerviós reaccionariament alt , i més , si aquesta persona no ho accepta o no ho entén .
Tampoc és normal que un casteller sense cap càrrec de junta ni tècnica , vagi més enllà d' una lleugera esbroncada cap a una professional de la informació . Diumenge nerviosos ho estàvem tots , però excedir-se davant la representació municipal , i atacar personalment a una persona que està treballant va estar totalment fora de lloc . La càmera però , va ser advertida un parell de vegades , sí , i reincident amb la seva postura , també . No va entendre que, seguir gravant l'afectada després dels advertiments d' una persona destacada de la tècnica , ja passava a ser una situació massa desesperant i incòmode pel moment . No va fer cas dels avisos ...
Aquests lamentables fets es van traduir dilluns en una escarnissada repressió als Castellers de Lleida en la contraportada d' un diari local , propietari del mateix mitjà on treballa l' espavilada càmera de televisió protagonista. Us en "SEGRE-go" tal esment a la colla :
El pitjor d'una caiguda és veure un company/a estirat a terra i impressionar-te amb incertesa sobre el grau de la lesió . Que fem fora la gent que s'acosta sense cap intenció d'ajudar a la persona afectada és normal , i més quan els que envoltem no tenim idea de primers auxilis i molts , no son ni castellers ... Però el que mai hauríem de fer , és empaitar a aquesta gent que s'aprofita per captar el patiment recent d'un casteller quan es lesiona , perquè sobra fer-ho , sobren de la plaça els que pretenen fer-se els oportunistes del moment amb una lesió provocada per una caiguda . Per això , perquè és poc ètic , s'acostuma a ser "violent" quan es vol convidar a apagar estris o esborrar imatges , és un moment estrany , amb massa adrenalina i amb un estat nerviós reaccionariament alt , i més , si aquesta persona no ho accepta o no ho entén .
Tampoc és normal que un casteller sense cap càrrec de junta ni tècnica , vagi més enllà d' una lleugera esbroncada cap a una professional de la informació . Diumenge nerviosos ho estàvem tots , però excedir-se davant la representació municipal , i atacar personalment a una persona que està treballant va estar totalment fora de lloc . La càmera però , va ser advertida un parell de vegades , sí , i reincident amb la seva postura , també . No va entendre que, seguir gravant l'afectada després dels advertiments d' una persona destacada de la tècnica , ja passava a ser una situació massa desesperant i incòmode pel moment . No va fer cas dels avisos ...
Aquests lamentables fets es van traduir dilluns en una escarnissada repressió als Castellers de Lleida en la contraportada d' un diari local , propietari del mateix mitjà on treballa l' espavilada càmera de televisió protagonista. Us en "SEGRE-go" tal esment a la colla :
"Un reduït grup de Castellers de Lleida , dos per ser concrets , va donar ahir mostres d'una mala educació i de pèssimes maneres que no ajuden gens a la promoció del col·lectiu . Una càmera de Lleida TV filmava quan un castell va fer llenya i una integrant , que per sort no es va fer res de greu, era atesa pels serveis mèdics . Esgrimint un presumpte pacte tàcit de no filmar les caigudes , que per cert , desconeixíem , es van dirigir de forma agressiva a la reportera i , pràcticament acorralant-la , la van obligar de males maneres a esborrar les imatges de la caiguda. Des d'aquí volem criticar aquests personatges i alhora agraïr la mediació de diversos regidors . A més , volem dir als pressumptes castellers que tenim prou ofici , classe i professionalitat per saber quines imatges hem d'emetre i podem emetre i quines no"
Desconec les paraules que es van dirigir cap a la noia que filmava , però demanar esborrar la caiguda, és totalment il·lògic . Mai s'ha demanat borrar cap caiguda . Per tant , no pot existir cap pacte tàcit de no grabar les caigudes , que faltaria més ! Un altre dubtós punt , és sobre quest ofici , classe i professionalitat que presumeix aquest rotatiu i empresa que , com deia , és propietària d'un canal local de Tv . En la tertúlia vespertina d'aquest canal , s' ha continuat atacant a la colla , i en les pàgines interiors de l'edició del diari d'ahir dilluns 28 de setembre , la seua classe , professionalitat i ofici , es va limitar a escriure 4 ratlles sobre l'actuació de Sant Miquel , 4 ratlles amb certa equivocació i amb l' il·lustració d'una foto del 4 de 8 d'una colla forànea . Dubto a més que aquest fou el "càstig" per la trifulga amb la càmera , i posaria la mà al foc que qui s'encarregà d' il.lustrar la notícia tant li fotia posar una colla o una altre , fos la colla local o qualsevol de les de fora .
L' ofici , professionalitat i classe d'aquest diari , a més , es contradiu amb una recent edició , donant protagonisme a una diada i una colla que realitzà "millor" actuació segons el criteri d'aquest mitjà de comunicació . Alguna cosa de l'estil d'aquesta agència . Ho va dir en la portada , pàgines interiors ( amb una espectacular fotografia per a la colla "guanyadora" i una tamany DNI per la colla que la va "superar" ) i va col·locar al capdamunt de tot a l'altre cap de colla de l'altra formació lleidatana en l' "ascensor" d'aquell dia . Estratègies comercials que es van veure molt de lluny ! Ón és l' informació que SEGREsteu ?
SEGREsteu la informació sobre les atencions i disculpes personals del cap de colla i la seva versió dels fets ? Per si fos poc , avui dimarts , el mateix mitjà de comunicació , a la contraportada continua atacant-provocant , tot col·locant al cap de colla a la darrera posició de "l'ascensor" d' avui . Fletxa vermella i cap avall . Lamentable .
No m' estranya res , quan després de 15 anys de colla castellera a la ciutat , no sou capaços ni tant sols associar un "mocador pirata" al mocador que forma part del nostre vestuari i , segurament , la peça de roba més popular de qualsevol colla . Almenys aquest dia , ens veu fer riure com en moltes altres ocasions : http://frikilandiverdusco.blogspot.com/2008/10/ricard-vies-pirata-o-casteller.html
Fa molt de temps que s' insisteix des de la colla la disposició i l'ajuda cap a la premsa local per el.laborar les informacions als seus mitjans , no només per ajudar a informar , sinó també formar als seus redactors per a que ells solets s'adaptin a la rutina d'allò que fem a plaça , i familiaritzar-se mínimament amb l'argot casteller i complementar el seu diari amb informació mínimament digna d'allò que també és lleidatà . No hem tingut gaires respostes amb "professionalitat , classe i ofici " .
L' ofici , professionalitat i classe d'aquest diari , a més , es contradiu amb una recent edició , donant protagonisme a una diada i una colla que realitzà "millor" actuació segons el criteri d'aquest mitjà de comunicació . Alguna cosa de l'estil d'aquesta agència . Ho va dir en la portada , pàgines interiors ( amb una espectacular fotografia per a la colla "guanyadora" i una tamany DNI per la colla que la va "superar" ) i va col·locar al capdamunt de tot a l'altre cap de colla de l'altra formació lleidatana en l' "ascensor" d'aquell dia . Estratègies comercials que es van veure molt de lluny ! Ón és l' informació que SEGREsteu ?
SEGREsteu la informació sobre les atencions i disculpes personals del cap de colla i la seva versió dels fets ? Per si fos poc , avui dimarts , el mateix mitjà de comunicació , a la contraportada continua atacant-provocant , tot col·locant al cap de colla a la darrera posició de "l'ascensor" d' avui . Fletxa vermella i cap avall . Lamentable .
No m' estranya res , quan després de 15 anys de colla castellera a la ciutat , no sou capaços ni tant sols associar un "mocador pirata" al mocador que forma part del nostre vestuari i , segurament , la peça de roba més popular de qualsevol colla . Almenys aquest dia , ens veu fer riure com en moltes altres ocasions : http://frikilandiverdusco.blogspot.com/2008/10/ricard-vies-pirata-o-casteller.html
Fa molt de temps que s' insisteix des de la colla la disposició i l'ajuda cap a la premsa local per el.laborar les informacions als seus mitjans , no només per ajudar a informar , sinó també formar als seus redactors per a que ells solets s'adaptin a la rutina d'allò que fem a plaça , i familiaritzar-se mínimament amb l'argot casteller i complementar el seu diari amb informació mínimament digna d'allò que també és lleidatà . No hem tingut gaires respostes amb "professionalitat , classe i ofici " .
ADÉU SETEMBRE !
El nostre setembre ens ha marcat paradoxalment per culpa d' una epidèmia desconeguda i digne d'estudi que faria tremolar fins hi tot a l'investigador de fets paranormals de Cuatro , Iker Jiménez .Si ell té la resposta del que ha passat aquestes nits en un antic convent de monges clarises , que ens ho aclari .
Així acomiadem un setembre estrany , amb lesions de pati d'escola però fent castells , i alhora no fent castells .
Per sort la propera actuació ens portarà fins el proper 3 d'octubre , aquest dissabte a Tarragona . Un octubre força esperançador , i optimista , i amb part d'aquests lesionats gairebé recuperats . L' octubre passat que també l'encetàvem a la capital tarragonina i de manera brillant a la passada temporada va donar pas a un novembre grandiós , esperem que enguany es repeteixi .
Ahir, per una banda , la llàstima de no haver completat el 4 de 8 . Us asseguro que tant la gent del tronc com de la pinya , han fet el possible per lluitar fins al final per evitar la llenya .Una llenya que ens ha deixat alguna persona tocada . Fa 2 temporades també ens va quedar el 4 de 8 carregat i va donar pas als 2 primers intents folrats de la colla ...com ahir . Tristament nerviós , l' obcecada amb un objectiu de càmera de televisió que em pensava que buscaria la quint del 4 que era atesa a plaça per un cop , m'ha fet reaccionar negativament . M' he equivocat , potser amb l'excusa de que els mitjans lleidatans enfoquen el tema dels castells cap a una altra banda , i cap a la seva convinència . Als 10 minuts , i més tranquil , he anat a disculpar-me . El càmara pertany a un altre mitjà no-local. És un ex-casteller que ha comprés una reacció desafortunada . Ho sento.
Tornant a la lliuta pels castells, ha continuat en el cas de les 2 torres de 8 folrades que s'han intentat i que han acabat desmontant-se . Tirar aquests castells amb tants i tants recanvis importants , té molt de mèrit , s' ha intentat , però no ha sortit . Aviat tornarem a revalidar aquestes estructures , i a Tarragona podrem disposar d' una bona oportunitat . Falta que la gent s'encoratgi i estiguin disposades per tornar a fer ús del nostre crit de guerra . Una cèlebre frase diu :
" no ho intentis, fes-ho , o no ho facis , però no ho intentis" , Tarragona ens espera, fem-ho!!
Foto del darrer assaig , la torre de 8 amb folre fins a dossos , la millor prova d' aquest castell que mai hagi fet la colla .
( foto de l' Aureli T .)
Parla el Falcato, bones observacions!
Penjo l'article del Falcato que ha escrit avui per la secció local de Terrassa que edita el diari AVUI. Felicitats Falcato per l'article! :
El ball de valencianes i les caramelles
La temporada 1994 havia acabat amb la colla Vella dels Xiquets de Valls com a triomfadora en descarregar el dos de nou. Els Minyons de Terrassa els seguien amb el dos de nou carregat i un meritori intent de quatre de nou net que no es va coronar pels pèls. En una tertúlia radiofònica el cap de colla de la Vella del moment, el veterà Juanatxo en ser preguntat sobre què li semblava l’intent dels Minyons va comentar sorneguer: “ens haguessin guanyat per un castell”. Tot seguit, però va reconèixer la importància de l’intent com un gran pas endavant per tot el món casteller, un judici que també li mereixia el dos de nou carregat pels Minyons l’any anterior perquè “si una colla fa un castell la colla Vella no pot ser menys”, va deixar anar.
A diferència del futbol, on el gol entra o no entra, determina el resultat, suma punts o classifica, en castells les coses són més complexes. Els castells no es poden encasellar. Tenen colors, afeccions, places i també llenguatge propi, un llenguatge que ens diu que les places són plenes de llàstimes. I la llàstima de no poder carregar per dos segons el quatre de nou net va comportar que no es veies aquell dia el primer del segle i que els Minyons no fossin aquella temporada la millor colla.
Els rànkings i les puntuacions són incapaços de plasmar tots els matisos del resultat d’una actuació i d’una temporada. El que passa és que els informadors han trobat la forma pràctica, fàcil i mediàtica de fer arribar els castells a tothom. I tothom no són tan sols els castellers i els que van a veure les actuacions, siguin entesos o no. Son també la mitjana de 35.000 televidents que van seguir la diada de Sant Fèlix en directe, amb puntes de més de 90.000 persones. En aquest context el rànking casteller permet atorgar un valor fàcilment comprensible. De major a menor. De guanyador a perdedor.
A molts castellers això ja els hi està bé; ho respecto. Podria argumentar un munt de motius ideològics que em fan rebutjar els rànkings, però tan sols em cenyiré a tres raons estrictament castelleres. La primera és que tot i sent obvi que hi ha uns castells més difícils que altres hi ha molts casos dubtosos on, en construccions de dificultat similar, el que hauria de puntuar més per cada colla és aquella construcció que no fa. La segona raó fa referència a les diverses lectures que pot tenir una actuació d’una colla depenent no tan sols de si ha fet els millors castells de la diada, de la jornada o de la temporada, sinó també de si ha assolit els objectius que s’havia proposat. La tercera és que les colles tenen una programació basada en el calendari festiu on predomina força l’àmbit territorial d’implantació. Les actuacions no son matchs d’anada i tornada en igualtat de condicions, per tant aquí realment l’àrbitre toca el xiulet que dóna per acabat el partit quan la darrera colla del panorama fa la seva última actuació de la temporada. Només per aquestes tres raons trobo que els rànkings i les puntuacions no són la millor manera de valorar els castells i les colles.
Ara bé d’això a dir que la rivalitat no existeix, que la competitivitat no té importància hi va un tros. Quan a finals del segle XVIII les colles del Ball de Valencians van abandonar el ball ho van fer per dedicar-se exclusivament a la torreta que feien al final. No ho van fer per tenir més temps d’aixecar la mateixa torreta i fer la recapta a més cases, sinó per fer la torreta més alta, més alta que les altres colles. La deriva del Ball de Valencians no tenia intenció de fer caramelles. Els balladors volien rivalitzar, competir, guanyar. Els castells són rivalitat des dels seus inicis. La història del fet casteller és plena d’episodis que ho demostren. Molts d’edificants, on el desig d’emular al rival i de superar-lo és un incentiu per esforçar-se i permet assolir reptes. En altres ocasions la rivalitat fora de mida ens ha dut episodis deplorables. Negar això és negar els fets, la realitat i la història.. En la estricta rivalitat, en les relacions entre colles, en les relacions entre els membres d’una mateixa colla, en les actituds que tenen els castellers envers la seva pròpia colla hi ha grandeses i misèries. O potser cap casteller es creia que pel fet de ser-ho estava coronat per cap aura portadora de bondat?
He estat cap de colla tres temporades i tècnic en dinou més i us asseguro que ni en una sola ocasió hem deixat de tenir en compte les colles amb qui compartíem plaça. I si hem pogut fer millor actuació que elles així ho hem fet. Crec però que s’ha de donar molta més importància a la vàlua intrínseca dels castells per damunt de la posició en què quedis. Sempre he dit que abans m’estimo quedar per darrera amb el cinc de nou que per davant amb el tres de nou. Però si en una plaça, a més d’assolir els objectius, la meva colla fa la millor actuació surto més satisfet. I si tot i no assolir els objectius la meva colla continua sent la millor, què voleu que us digui, per a mi és com un premi de consolació.
És veritat que gairebé mai els caps de colla i els tècnics han utilitzat la rivalitat com a reclam, com a eina per motivar i esperonar la colla i atreure possibles noves fornades de castellers. Sóc dels que pensa que ens hem equivocat. Anar a fer castells de nou, o de vuit de gamma alta, al costat dels Castellers de Vilafranca o la Vella de Valls al Catllar o a Montblanc, no és el mateix que fer-los a Esplugues amb un ambient de col·laboració entre colles. Es pot declinar l’oferta, però si la tècnica l’accepta té l’obligació d’informar a la colla i, per la nostra seguretat, animar a tothom a què assisteixi. I per mi, si es compta amb el nivell tècnic i els efectius suficients ha d’intentar guanyar.
No soc l’únic que pensa així. També sé que a alguns Minyons aquest discurs els treu de polleguera. Tinc els meus dubtes sobre si un debat sobre la rivalitat seria profitós o si potser és millor que el temps posi les coses al seu lloc en un sentit o un altre. De moment, però, m’agradaria que els òrgans directius dels Minyons no es posicionin en base a percepcions d’un discurs pseudo-oficial construït més des de fora de la colla que des de dins. I sobretot demanaria que cap membre de la colla parli més en nom de tots els Minyons, ni molt menys de tots els castellers.
Quan el darrer Sant Fèlix els va caure el tres de deu als Castellers de Vilafranca van haver-hi molts minyons que em van fer comentaris de satisfacció continguda barrejat amb mitges rialles. Com òbviament ningú desitjava que haguessin pres mal no ho critico. Ara bé, posats a triar prefereixo la sinceritat del Juanatxo.
Els castells, com tot, els fas perquè gaudeixes fent-los i en aquest gaudir pots incloure o no la rivalitat. Sigui com sigui, la rivalitat o l’acceptes i te la fas a mida en benefici propi o et supera i en un moment o altre sempre t’acaba perjudicant.
A diferència del futbol, on el gol entra o no entra, determina el resultat, suma punts o classifica, en castells les coses són més complexes. Els castells no es poden encasellar. Tenen colors, afeccions, places i també llenguatge propi, un llenguatge que ens diu que les places són plenes de llàstimes. I la llàstima de no poder carregar per dos segons el quatre de nou net va comportar que no es veies aquell dia el primer del segle i que els Minyons no fossin aquella temporada la millor colla.
Els rànkings i les puntuacions són incapaços de plasmar tots els matisos del resultat d’una actuació i d’una temporada. El que passa és que els informadors han trobat la forma pràctica, fàcil i mediàtica de fer arribar els castells a tothom. I tothom no són tan sols els castellers i els que van a veure les actuacions, siguin entesos o no. Son també la mitjana de 35.000 televidents que van seguir la diada de Sant Fèlix en directe, amb puntes de més de 90.000 persones. En aquest context el rànking casteller permet atorgar un valor fàcilment comprensible. De major a menor. De guanyador a perdedor.
A molts castellers això ja els hi està bé; ho respecto. Podria argumentar un munt de motius ideològics que em fan rebutjar els rànkings, però tan sols em cenyiré a tres raons estrictament castelleres. La primera és que tot i sent obvi que hi ha uns castells més difícils que altres hi ha molts casos dubtosos on, en construccions de dificultat similar, el que hauria de puntuar més per cada colla és aquella construcció que no fa. La segona raó fa referència a les diverses lectures que pot tenir una actuació d’una colla depenent no tan sols de si ha fet els millors castells de la diada, de la jornada o de la temporada, sinó també de si ha assolit els objectius que s’havia proposat. La tercera és que les colles tenen una programació basada en el calendari festiu on predomina força l’àmbit territorial d’implantació. Les actuacions no son matchs d’anada i tornada en igualtat de condicions, per tant aquí realment l’àrbitre toca el xiulet que dóna per acabat el partit quan la darrera colla del panorama fa la seva última actuació de la temporada. Només per aquestes tres raons trobo que els rànkings i les puntuacions no són la millor manera de valorar els castells i les colles.
Ara bé d’això a dir que la rivalitat no existeix, que la competitivitat no té importància hi va un tros. Quan a finals del segle XVIII les colles del Ball de Valencians van abandonar el ball ho van fer per dedicar-se exclusivament a la torreta que feien al final. No ho van fer per tenir més temps d’aixecar la mateixa torreta i fer la recapta a més cases, sinó per fer la torreta més alta, més alta que les altres colles. La deriva del Ball de Valencians no tenia intenció de fer caramelles. Els balladors volien rivalitzar, competir, guanyar. Els castells són rivalitat des dels seus inicis. La història del fet casteller és plena d’episodis que ho demostren. Molts d’edificants, on el desig d’emular al rival i de superar-lo és un incentiu per esforçar-se i permet assolir reptes. En altres ocasions la rivalitat fora de mida ens ha dut episodis deplorables. Negar això és negar els fets, la realitat i la història.. En la estricta rivalitat, en les relacions entre colles, en les relacions entre els membres d’una mateixa colla, en les actituds que tenen els castellers envers la seva pròpia colla hi ha grandeses i misèries. O potser cap casteller es creia que pel fet de ser-ho estava coronat per cap aura portadora de bondat?
He estat cap de colla tres temporades i tècnic en dinou més i us asseguro que ni en una sola ocasió hem deixat de tenir en compte les colles amb qui compartíem plaça. I si hem pogut fer millor actuació que elles així ho hem fet. Crec però que s’ha de donar molta més importància a la vàlua intrínseca dels castells per damunt de la posició en què quedis. Sempre he dit que abans m’estimo quedar per darrera amb el cinc de nou que per davant amb el tres de nou. Però si en una plaça, a més d’assolir els objectius, la meva colla fa la millor actuació surto més satisfet. I si tot i no assolir els objectius la meva colla continua sent la millor, què voleu que us digui, per a mi és com un premi de consolació.
És veritat que gairebé mai els caps de colla i els tècnics han utilitzat la rivalitat com a reclam, com a eina per motivar i esperonar la colla i atreure possibles noves fornades de castellers. Sóc dels que pensa que ens hem equivocat. Anar a fer castells de nou, o de vuit de gamma alta, al costat dels Castellers de Vilafranca o la Vella de Valls al Catllar o a Montblanc, no és el mateix que fer-los a Esplugues amb un ambient de col·laboració entre colles. Es pot declinar l’oferta, però si la tècnica l’accepta té l’obligació d’informar a la colla i, per la nostra seguretat, animar a tothom a què assisteixi. I per mi, si es compta amb el nivell tècnic i els efectius suficients ha d’intentar guanyar.
No soc l’únic que pensa així. També sé que a alguns Minyons aquest discurs els treu de polleguera. Tinc els meus dubtes sobre si un debat sobre la rivalitat seria profitós o si potser és millor que el temps posi les coses al seu lloc en un sentit o un altre. De moment, però, m’agradaria que els òrgans directius dels Minyons no es posicionin en base a percepcions d’un discurs pseudo-oficial construït més des de fora de la colla que des de dins. I sobretot demanaria que cap membre de la colla parli més en nom de tots els Minyons, ni molt menys de tots els castellers.
Quan el darrer Sant Fèlix els va caure el tres de deu als Castellers de Vilafranca van haver-hi molts minyons que em van fer comentaris de satisfacció continguda barrejat amb mitges rialles. Com òbviament ningú desitjava que haguessin pres mal no ho critico. Ara bé, posats a triar prefereixo la sinceritat del Juanatxo.
Els castells, com tot, els fas perquè gaudeixes fent-los i en aquest gaudir pots incloure o no la rivalitat. Sigui com sigui, la rivalitat o l’acceptes i te la fas a mida en benefici propi o et supera i en un moment o altre sempre t’acaba perjudicant.
Sant Tornem-hi que no ha estat res. ( Amén )
Quan les coses van malament , lo pitjor que et pot passar és que encara vagin més malament . Per sort , a Guissona ens vem refer d' una llenya estalviable . Coses del directe . La canalla va dubtar massa i quan ja s' havia decidit que el destí del primer intent de la jornada seria desmuntar l'estructura , rebem la primera hòstia seria de l 'any . No passa res , si caus t'aixeques i a la propera ja anirà millor . Cop de valentia , i Sant Tornem-hi . Alguna cosa va fer aquest Sant perque en l'intent posterior del 4 de 8 no tornéssim a repetir l'obscura estadística del dia . Fets els canvis , obligats , perque hi ha gent tocadeta , el castell queda descarregat . De nervis , de pressió , de força ... del que vulgueu . Queda aclarit que el 3 de 8 es descarta gràcies a la guanyadora protagonista del Premi Lesió Tonta de l'Any . Un quart fixe a tots els castells de 8 aconseguits pels Castellers de Lleida va acompanyat per dos crosses , i aqui no fa de baix , precisament. Aviat el recuperarem, no patim !!!!
Au , ni el 5 de 7 , aquest castell que ja fa temps vem intentar obligar-lo a no aparèixer mentre aixequéssim castells de 8 en la mateixa actuació . Una cosa és que la comunitat de la colla desitgi completar altres estructures superiors que aquesta en compromisos de nivell , i l'altre que no el vulguem fer , clar . Total , intent desmuntat d'un 5 de 7 . Tres de 7 per acabar i primer intent de pilar de 6 , que es desfà en sec quan l'anxaneta col·locava el genoll damunt l'aixecadora . Un pilar que aviat el veurem , no patim!!!Més castells per la tarda , després d'una mini digestió paellera menjada a ple sol i que et torrava la cara , aquella que recuperava la normalitat després d'una assoleiada diada vilafranquina de Sant Fèlix tot just una setmana enrere . Esperem que no tornin les escames reveladores ni que un tal enginyer de camins que no porten enlloc pronostiqués que el sol margener de les casi 4 de la tarda , li quedessin els minuts comtats . JA!
Amb aquest plan , desplaçament cap a Agramunt , cercavila guapa ( senzilla, amb minsa representació folklòrica però lo justa pel seu encant ) tancant comitiva darrera els bastoners locals . A la plaça , segona torre de 7 del dia , primera vegada que la colla la feia per partida doble en una mateixa jornada . 5 de 7 , 4 de 7 amb l'agulla , pilars varis i cap a casa.
Cap de setmana cansat , entre tant castell i rebregada . Millor que a final de temporada recordem lo de Guissona com l'actuació tonteta de la temporada . Però amb uns components positius , esperançadors i importants , molt importants . Quan toqui recordar Guissona' 09 , caldrà fer memòria i a banda de la llenya de 4 de 8 i pilar de 6 afegirem el comentari de :
-" Osti si , que el divendres a l'assaig abans d'anar cap allà , vem posar per primer cop el 3 de 9 amb folre fins a quints !!!! " Sant Tornem-hi que no ha estat res ....amén!
Una agència de solvència contrastada...
Els Margeners de Guissona descarreguen un castell de set de set en una jornada poc afortunada pels de Lleida
Eduard Garcia // ACN // 06.09.2009 // 18.02 h 
Ref. 505814
Ref. 505814 Guissona (ACN).- La jornada castellera que ha tingut lloc a Guissona (Segarra) aquest diumenge ha començat accidentada per la colla de Lleida, que ha començat amb un quatre de vuit que ha fet llenya quan ja estava dalt de tot. La mala sort també els ha acompanyat en provar un cinc de set que no s'ha pogut acabar per la por de l'enxaneta i un pilar de sis que també s'ha trencat. La colla que més ha destacat és la local, el Margeners de Guissona, que han aconseguit pujar castells com ara un set de set i un espectacular tres de set pujat des de sota. El set de set només s'havia provat una vegada abans i no ha estat fins aquest diumenge que s'ha pogut veure.
Agència Frikilandiana de Notícies:
RESULTATS REALS :
Colla Jove de Tarragona ( que també hi eren ) : 3d7ag , 4d8 , 5d7, vd5
Castellers de Lleida : i4d8, td7, 4d8, id5d7, 3d7, ipd6
Margeners : 7d7, 3d7s,5d7,2pd5
Sant Fèlix , on va guanyar l' espectador .
Com a penedesenc , com a aficionat als Castellers de Vilafranca , sempre he defensat que les colles de fora ho entreguin tot amb les seves actuacions a Sant Fèlix . Clar que , com és d'esperar desitjo que la meva sigui la protagonista i la que faci millor actuació . Per això la de la Vella de Valls té una importància enorme i significativa (després de la fluixa actuació a La Bisbal) per haver set la que enguany , i meritòriament hagi completat ni més ni menys que les 4 construccions que van enlairar , amb 2 gammes extres incloses.
Em molesta i no comprenc però , aquelles persones que , hores després valorin la seva actuació com una autèntica repassada cap als Castellers de Vilafranca , els grans rivals a batre.
Repeteixo que tè molt de mèrit lo dels rosats , sobretot en tornar a completar la torre de 9 amb folre i manilles . Ha passat com amb el seu 1er 4 de 9 folrat i primer castell de 9 de la història , que ha calgut que passés gairebé una dècada per tornar-ho a repetir . Em pregunto la quantitat de torres de 9 que han completat els verds mentre ells eren incapaços de fer-ho des del concurs del 2000. " els hi han passat la mà per la cara " , "han fet la millor actuació de la diada " o d'altres frases , que tot i que podrien tenir el seu sentit , les trobo un pèl fora de lloc . Més quan els verds , ténen altres feines , com superar-se a ells mateixos , i per conseqüent , no arribar a completar les expectatives . O dit d'una altra manera (sense restar-li el mèrit de la Vella!) és més fàcil que surtis perjudicat intentant superar-te , que et vegis superat amb una actuació formada per 2 gammes extres + 2 castells de 9 bàsics. Fent d'advocat del diable , la Colla Vella va guanyar per que no contestava a grans construccions encara que uns no van ni assolir-se : 4d9ag, 3d10fm , 3d9agf.... Mentre que Vilafranca "perdía" descarregant el castell de gamma alta núm. 100 , amb un 4 de 9 amb forle i agulla que ves a saber quant fa que no el descarrega ningú més i que tothom veu fins hi tot normal que ells el completin . Els verds també es refeien amb el castell "reserva" , la poc valorada torre de 9 amb folre i manilles.
El temps , d'aqui a novembre , ja dirà qui pot oferir més del que ha fet fins avui durant aquesta temporada .
Tornant al principi , i evitant que el hooliganisme m'acabi de posseïr en excés , deia que les colles de fora han d'ajudar a que la diada de Sant Fèlix sigui un plaer màxim , complet i compartit . Per tant , felicitar a l'excel·lent actuació i plantejament dels de la Colla Vella . També als seus convilatants de la Joves , que han demostrat i demostren tenir la millor catedral del món casteller , i el duríssim esforç que significa aixecar-lo un pis més , i que va ser tota una llàstima no veure'l completat per segon any consecutiu a la plaça més castellera .
Els Minyons no van marxar pas fluixets , i van actuar més amb el cap que amb el cor , segurament. Primera tripleta màgica , la de tota la vida , que aixeca una colla enguany . Hores abans a Sitges van tenir problemes amb caigudes del 3 de 8 amb l'agulla i pilar de 7 amb folre . M'agradaría però , que els comentaris de la tarda durant el 30 d'agost al respecte d'aquesta colla no girin més al voltant de la típica frase : " i això que vénen de fer vacances" ...encara que tinguin els seus motius, però serà per que ells volen... .
En definitiva , pels castells que ja sabeu i que abastament se'n ha parlat , de guanyadors no n'hi va haver ni un ni dos , sinó els 15 mil espectadors que diuen que ompliem la plaça i voltants .
Altra qüestió és el que puguin dir alguns mitjans de comuniació a través d'unes justificants o injustificables maneres d'aguantar el seguidor a través del C33 . Que si per punts han guanyat uns o altres , cosa que irrita desmesuradament al company Ramón Codines . L' home va acusar durant la transmissió en directe per aquesta cadena que el Quarts de 9 "(...) només valora els castells descarregats (...) " quan precisament ell ha de saber que la seva formació es decantava per només valorar els castells descarregats... Parlava per ell o en representació de la seva colla ? per que després va afegir que : " Els castellers n'estem una mica fins als ous del programa aquest que feu a la tele " quins castellers ? tots ? tots som partíceps de la teva rajada o només tú ?Em preocupa encara més que les seves paraules , els "ídols" d'aquest senyor que van apareixent i aixecant opinions a favor que , com bé han de saber , segurament hagués estat més elegant dir-ho fóra d'antena o en tot cas , si hipotèticament li han preguntat per la qualitat del producte d'aquesta cadena .... o fixeu-vos amb el casteller que se l'enduu per darrera per tal de no continuar amb el seu esbarjo particular , o la cara de la pobra Anna Marín , que era qui l'entrevistava . Segur que aclarirà el succés , perque si ell parla així en nom dels castellers , a mi em sap molt de greu .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
