10 de gener del 2009

Gràcies.

No havia tastat mai la cuina Japonesa, amb lo tradicional que sóc jo amb el tema del jalar, probar coses tant exòtiques d'entrada costa llençar-m'hi . Vem dinar en un restaurant japonés que ara no recordo el nom , però és aquell que està al centre comercial de les Gabarres , Tarragona. T'ofereixen tot una extensa gamma de raccions que van desfilant sobre una cinta transportadora i et vas servint els platets que et venen de gust. Aixi doncs, enbobat que em trobava allà sentat davant de tanta novetat , l'escena bé em va servir de mirall per la situació. Aquell panorama em recordava tots els anys perduts que m'han passat per davant amb una sensació també d'estrena ; Assentat al costat d'una de les persones que fa mitja vida que conec , però que les cagades i errors (una de tantes per la meva part ) ens havia separat una pileta d'anys .
Poc a poc vaig començar a atrevir-me amb els plats , i a situar-me amb el moment de tenir algú al costat a qui debia tantes explicacions . Va ser fàcil, va actuar de perfecte amfitreó de taula i vaig tenir en tot moment un tracte a l'alçada que a vegades ni de les bones persones pots esperar tant . El passeig pel centre de la capital de l'Alt Camp, dels Calçots i dels Castells , fins arribar a la plaça del Blat va servir per dirigir aquelles primeres hores que tant han trigat en materialitzar-se.
Jo només puc donar les gràcies sense cansar-me de repeterir-ho . No m'ho vaig merèixer. Ni de bon tros. Gràcies!!!