29 d’octubre de 2010

HISTÒRICA DIADA DE TOTS SANTS DE 1990

La temporada de 1990 pels Castellers de Vilafranca no va ser gaire fàcil , amb un any poc regular , i amb infortunades diades importants i claus en la temporada : Sant Fèlix i el Concurs de Tarragona . A Vilafranca , Sant Fèlix es va saldar amb només el 3 de 8 descarregat , la torre de 8 amb folre i el 4 de 8 carregats amb un intent de Torre de 9 amb folre i manilles pel mig . Al Concurs van quedar en intent els dos tresos de 9 amb folre en primera i quarta ronda  , però  descarregant això sí la tripleta de vuit que els va donar la 3a plaça . 
Mentrestant , les altres  colles punteres del moment , les agrupacions de Valls , mantenien els Castells de nou en diferents diades , com els 3de9 amb folre carregats per Sant Fèlix per totes dues . La Colla Joves fins hi tot completava el 3 de 9 amb folre i carregava el 4de9 folrat al Concurs , i la Vella carregava aquest darrer castell en el mateix indret .  L' última oportunitat per veure un castell de 9 vallenc va ser a la diada de Santa Úrsula , el 21 d' octubre , amb el segon 3 de 9 amb folre de la temporada descarregat a mans de la Colla Joves . I pel que fa als Minyons de Terrassa , a finals de temporada , carregaven al seu historial el  3er 3de9 amb folre .

Amb tot , els Castellers de Vilafranca teníen una última esperança per revalidar-se com a colla de castells de 9 en la seva diada , per Tots Sants . Acompanyats pels Castellers de Castelldefels i de Terrassa , els verds van donar el tret de sortida amb el 3 de 9 .

Antecedents dels Castells de 9 verds fins a la diada de Tots Sants de 1990.
Fins al moment , els Castellers de Vilafranca presentaven un balanç de castells de 9 aconseguits des de la seva consecució de :
3de9 amb folre 
1 descarregat ( al 1989 )
3 carregats ( 1 al 1987 , 2 carregats al 1988 )
4de9 amb folre 
2 carregats ( 1 al 1987 , 1 al 1988 )



Tots Sants , 1 de novembre de 1990


El castell de sortida és el 3 de 9 amb folre , el castell va pujar força bé , i va ser coronat per un anxaneta rapidíssim i finet , el Francesc Gonzàlez , Siscu , un dels millors de l' època . El 3 de 9 , es va descarregar amb autoritat , sense perdre mides ni la forma ,  significava el segon completat a l'historial dels vilafranquins i el 9è 3 de 9 descarregat  en tot el segle XX .  

Amb aquesta embranzida , els de Cal Figarot van afrontar el següent repte del dia , el 4 de 9 amb folre.

A diferència del 3 de 9 folrat , de quatres s'en veien ben pocs a plaça , per la dificultat que patien les colles tant a l'assaig com a plaça , per quadrar la construcció i pel nombre de camises que es requerien , uns problemes semblants a l'actual però molt més accentuats en aquella època , que a més , eren més mancats de tècnica . Malgrat ser el primer castell de 9 pisos recuperat al segle XX , només s'havia completat en una única ocasió , gràcies al mític 4 de 9 amb folre de la Colla Vella a la Santa Úrsula de 1981 . A partir  d'aquella jornada , Colla Vella , Colla Joves i Castellers de Vilafranca , només el van aconseguir coronar fins a 13 ocasions en global .






A Vilafranca , per Tots Sants , malgrat aquestes estadísitiques sobre el 4 de 9 forlat , tant negatives , els aficionats que omplien la plaça van observar la pujada d'un castell totalment asserenat , aixecat amb relativa facilitat , amb la mateixa que es coronava , i , sense apreciar cap batzegada important , es descarregava . 
L' eufòria es desfermava a la pinya dels verds , per una gesta que feia 9 anys que no s'aconseguia , i sobretot  , perque van ser els protagonistes d'una altre gesta que no es produïa feia més de cent anys , descarregant dos construccions de 9 pisos en una mateixa diada per una mateixa colla . 
La tercera ronda , curiosament , es va saldar amb la torre de 8 amb folre només carregada , però en definitiva poc va importar , quan aleshores es van convertir en la colla que realitzava la millor actuació del Segle en aquell moment .




portada de LaVanguardia edició de 2 de novembre de 1990 .



PORTADA I CRÒNICA DE L' ELOI MIRALLES , EDICIÓ DE "La Vanguardia" del 2 de novembre DE 1990