29 de maig de 2009

I després de la xerrada , què?

Com ja vaig dir l'altre dia per aquí , el primer acte de les Jornades Culturals dels Castellers de Lleida no podia començar millor que amb una xerrada castellera amb convidats i moderador de luxe . Llàstima que possiblement l'hora , el dia , la celebració dels títols dels babaugranes a la TeVen3 , o ves a saber què , va fer que trobés a faltar força gent de la colla per seguir un col·loqui poc habitual a casa nostra i prou interessant com aquest .

Tot va començar amb una presentació dels convidats per part del nostre cap de colla , encertat en gairebé la major part d'informació , tot i alguna relliscadeta , d'aquelles que fan aixecar la cella del qui escolta i troba l'errada . He de trobar-li coses dolentes al xaval , ves!

Bàsicament tots els convidats , l' Òscar Montserrat ( Cast. de Barcelona ) , Andreu Botella ( Cast. de Sants ) Joan Ramón Ocaña ( Jove de Tarragona ) i Joan Sala ( Xiquets de Tarragona ) venien a explicar el procés de folrerització de les seves respectives colles i per tant , de les seves primeres Torres de 8 . Van posar-se d'acord en remarcar la importància de consolidar aquesta estructura juntament amb els castells bàsics , 4 i 3 de 8 , per donar continuïtat a la progressió i aprofitar la del pilar " que el tenen molt poques colles i dona un punt de qualitat a la colla " com va dir l'Ocaña .

No repassaré tot el que van apuntar els barcelonins i tarragonins , potser és millor quedar-se amb la impressió que van deixar-nos . Per una banda , la Tarragonina . La més autèntica . Sentir les batalletes des de la Jove de Tarragona per acostar-se als castells de 8 ( només fa un parell de dècades) et traslladava en el temps de quan els castells van patir sortosament aquella transició que transformà les colles , la del campiquipugui i que soni la flauta , fins a la modernització amb l' organigrama d'una colla tal i com la coneixem avui dia , amb el seu cap de colla , el seu cap de pinyes , el seu cap de canalla , etc... L' Ocaña , el més veterà de la tropa , va explicar com de necessari va ser aquest canvi de mentalitat per arribar a aconseguir i consolidar els castells de 8 , torre inclosa . La trileta no va ser fàcil !

A l'altre extrem de la taula , el Joan Sala , assentava amb el cap moltes de les paraules de l'ex-cap de colla de la Jove , i és que ells van viure un procés de canvis força semblant als dels convilatans . Rotllos diferents , però sorprenent quan va reconèixer que van anar massa ràpids un pic s' havien convertit en colla folrada . Per lo de l'intent prematur de 3 de 9 amb folre a Terrassa , per exemple.

De fet , el 3 de 9 amb folre va sentir-se força entre les 4 parets , com a pas natural després d'haver aconseguit tant la torre com el pilar folrats . Explicà l' Andreu Botella , que aquest castell fet pels de Sants amb ell de cap de colla , té un parell de "padrins" . I ahir l'acompanyàven . Un , el col·lega dels Xiquets de Tarragona , Joan Sala , que va convertir-se en bon assessor expert quan va caldre . L ' altre padrí , en aquest cas en forma de "colla ", fou el calendari del 2008 que vem editar els Castellers de Lleida . Aquell calendari arribat a les seves mans, pràcticament va il·lustrar-se amb fotografies dels 9 tresos de 8 que vem aixecar aquella temporada del 2007. A mida que anava passant els mesos només trobava que tresos i tresos lleidatans , reconeixent que això l'ajudà a la mena de talismà/fixació pel 3 que al cap i a la fi , va trobar l'èxit amb el de 9 pisos al passat concurs .

El més jove de tots , l'Òscar Montserrat , va fer una extensa explicació del moment en que Castellers de Barcelona van fer les primeres incursions als castells folrats , que els arribà en la plena extensió castellera i l'augment de castellers en les colles a partir dels Jocs Olímpics. Per les seves explicacions , tot i que a ell l'engantxés d'adolescent , ho va explicar amb molts detalls .

Potser perquè els altres ja els coneixia - o almenys , el discurs de les seves colles - l' Andreu Botella va ser qui més bona impressió em va deixar durant la xerrada . No m'extranya doncs , la gran progressió dels Borinots .

En fi , un bon parell d'hores molt ben coordinades i moderades per l'amic i periodista Pep Ribes , una estona que se'm va fer curta i que va deixar alguns moments dels quals no he fet esment i que deixava pel final . Entre d'altres , la recreació que mostraven els tarragonins tot explicant a petició del Ruben Rossell , el saber fer amb els pilars de 4 caminats , que van aconsellar i annexar historietes que no haguessin acabat mai . I és que demà dissabte , tenim la primera "caminada" de pilars en versió lleidatana (18.15h, 2 pilars de 4 simultanis, un des del Carrer Sant Antoni i l'altre des del Carrer Major a l'alçada de l'oficina de Turisme , que s' hauràn de trobar sincronitzadament lo millor que es pugui davant la catedral) . El darrer apunt , un símil del que salta a la vista a la situació de la colla a nivell local : La colla dels Castellers de Lleida no està ni molt menys valorada al seu preu just ni a Lleida ni al Segrià , i escoltant elogis de la boca d'en Joan Sala pel cap de colla lleidatà , tres quarts del mateix entre els qui formem part de la la nostra formació .O aquesta és la impressió .

3 comentaris:

Casteller ha dit...

Després de la xerrada, vergonyós. 5 castellers al monòleg. Ah! és clar,... que a la Falcata se les paga cadascú, les birres. I això, pel jovent, és molt dur!

Anònim ha dit...

Tens tota la raó. Volem moltes coses però aquí tothom pensa en ell mateix. Una colla d'egoistes és el que som.
Au salut! Tamarro

Oscar Montserrat "TETE" ha dit...

Molt bona crònica de la xerrada, no he pogut escriure abans ja que entre el viatge a Frankfurt i el post viatge, doncs no hi ha hagut manera.