13 d’octubre de 2008

Periodistes Castellerus

L' informació que tenim a les nostres mans sobre tot allò que succeeix dintre i fora de plaça cada cop és més àmplia. Per tant, s'en parla , s'en discuteix, s'en debat i s'en opina més de castells.
No fa massa temps enrera és potser el que es demanava, cosa que hauría de servir a més, per una major i més exacte difusió del fet casteller, motiu número 1, se suposa ...
Ara tenim a l'abast tot un seguit de mitjans, i per sort, la paraula anxaneta no és ja la típica del vocabulari casteller que tothom coneix i que folre i manilles ja fa anys que esta a la boca de tothom fins hi tot , quan parles amb neòfits del món casteller, per posar un exemple. Igualment, però...importem tant com per a que aquests neòfits sàpiguen de què va la cosa? Suposadament, un estudi ja s'en va encarregar de copsar al territori català l'impressió que els hi causaven els castells i castellers .
Però del coneixement casteller no en vull parlar precissament. Si no, de la influència dels mitjans al nostre dia a dia casteller. Cròniques als diaris, programes de ràdio i televisió en tots els ambits territorials, ja siguin locals o nacionals, en tenim un bon grapadet . I a més li hem de sumar webs i blogs amb fòrums de participació que globalitza una informació que anys enrera costava copsar i mantindre's al dia. Però...quin paper juguen els periodistes castellerus? s'està professionalitzant l'assumpte tant com s'en parla? genera un nou model de comunicació castellera? surten beneficiades només les colles grans? sortim beneficiats tots? es pot millorar encara més aquesta atenció??? a la majoría de respostes, posem-li un SI.
D'altra banda es parla novament de la competivitat castellera alimentada des del nou model periodístic que des de fa unes temporades s'utilitza amb termes com campions, vencedors, victòria,derrota, duel...cròniques d' autor que s'han propiciat suposadament perque ven molt més.(?) Això va interessar i engrescar en un moment donat a Josep Forns, periodista que avaluava a les colles mitjantçant un rànquing a la revista "Presència" un setmanari ( ara suplement a una llarga llista de diaris) pioner en puntuar setmana a setmana a les colles a través d'una taula de puntuació i uns coeficients. A partir d'aleshores han sorgit diferents "classificacions" que d'altra banda, no porten a res però que han alimentat a aquesta competivitat que deiem des dels mitjans. Vulguem o no, ens agradi o no, tots sabem qui "lidera" la taula castellera , aixi com també sabem que diferents criteris no es posen d'acord alhora d'unificar-los (termòmetre casteller de Vilafranca TV, rànquing de l'AVUI, del Webcasteller...)
Sovint ens comparem odiosament amb el mon de l'esport, i com a norma, del fútbol per que és el que tenim més a prop. És bo? De moment els castells no donen per a tant, ni mai donaràn per que aquesta informació és pels castellers en gran majoría i com a molt, pels bons aficionats als castells , a la inversa que l'esport.
La figura del periodista casteller ha de ser un professional de la comunicació en el sentit més ampli de la paraula? o ha de ser aquella persona que a més combina faixa i mitjà de comunicació totalment amateur? La procedència geogràfica o sentimental de qui escriu cròniques, presenta progràmes de ràdio o opina , determinarà? Quina influència sobre el món casteller té? Aquesta gent que es dedica o no exclusivament, però si en grans mitjans públics o privats ( alguns es passen per aquest blog ) què hi diuen? Ténen dret a decidir i han de ser per exemple els "jutges" no oficials del que passa a plaça? L'altre dia, i citant el diari Avui i en Joan Beumala per que n'és el cas, publicava que :
Jo no vaig veure en directe el 3 de 8 amb l'agulla que els Minyons de Terrassa van aixecar a Lleida. La impressió majoritària entre els col·legues, castellers i aficionats amb qui vaig parlar era que l'enxaneta de l'agulla s'havia agafat de la mà de l'aixecador abans d'hora. La primera impressió que vaig tenir quan vaig veure el vídeo va ser que, efectivament, la nena es precipitava. Però la possibilitat de veure les imatges alentides fan que, amb franquesa, no ho tingui gens clar. El desenllaç és tan ràpid que sóc incapaç de precisar si, en el moment que l'enxaneta s'agafa amb l'aixecador, els dos segons que queden damunt la pinya estan agafats o deixats anar de mans entre ells, el detall que amb les bases del concurs a la mà -el referent del Rànquing de l'AVUI per validar els castells- determina si el castell es carrega correctament. En aquest punt, cal recordar que les bases són l'únic reglament casteller de què disposem i que, tot i que poden tenir algunes mancances, pretenen recollir l'ortodòxia de plaça, partint de la premissa òbvia que els castells s'han de valorar sempre igual, independentment que es facin en una diada ordinària o en un concurs. Siguem seriosos.
Dita això, considero més injust invalidar aquest 3 de 8 amb l'agulla que votar-hi a favor. Cal tenir en compte, també, que l'esperit de la norma és que el pilar resti sol damunt la pinya, sense cap ajut, i, en aquest cas, l'agulla compleix clarament aquest requisit.
Això va ser publicat aquest passat dissabte 11 d'octubre, podeu llegir-ho AQUI. Ara bé, quest home ha rebut "pressions" ? Jo no ho poso en dubte, per que la colla de qui parla en qüestió no ho fa, de fet , vull imaginar que no ho fa cap colla...però també he d'apuntar que m'agradaria saber si una reconsideració tant oportuna a 15 dies d'haver succeït , hagués rebut el mateix tracte si estiguéssim parlant d'una colla molt més modesta com a protagonista.
Tracte diferencial? El que és segur és que volguem o no, tenim colles a la primera divisió i d'altres que s'arrosseguen per tercera regional, que ho ténen molt més difícil per aparèixer en determinats mitjans (no hi poden sortir totes, evidentment) i aquí és quan el paper dels mitjans també més petits, els dels d'àmbits locals o comarcals, sempre regits per la dinamització castellera interna d'una colla juga un paper clau. Està molt bé que les colles aportin l'informació mínima per a donar-se a coneìxer però molt més important és el suport que han de rebre. Dic tot això per que coneixent l'exemple dels èxits de la meva colla, els Castellers de Lleida, no s'ha vist reflexat com ens agradaría a la premsa lleidatana. Segurament reclamar una portada no és agossarat sobretot si una fita aconseguida pensem que mereixidora hauría de ser possible un cop almenys dels 363-365 dies d'edició i no haver de plorar mínimament. Ningú és profeta en la seva terra (mireu el meu post) i ni som la primera formació que ens queixarem d'aquest mal, que preguntin també a Girona, per posar algun exemple ... amb la portada, m'hagués fet il·lusió més enllà dels resultats que això pot derivar pels interessos de la colla, (camises noves?) molta gent s'en hauría adonat que a Lleida existim.
En fi, és tard i vol ploure, ja aniré divagant més sobre l'assumpte, dedicat a tots aquells que de manera altruista o no, es dediquen a la difícil i infravalorada tasca comunicadora castellera als mitjans per a que tothom n'estiguem al cas , després ja entrarem a valorar si n'estem d'acord, crearem altres debats derivats de la informació, escriurem entrades als blogs, comentaris anònims posant a parir als autors, i fins hi tot alguna vegada grabarem aquell programa de la tele on hi sortim o un minso retall del diari com a preuat tresor.

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Un article molt interessant, de veritat. Sobre els termes, diguem-ne "furgolerus" sobre la competivitat casteller, és nota clar sobre qui cronista parles (si no m'equivoco!).

I lo del 3/8ag...es per tocar els nassos al malvat?? jaja!

salut!

Dau

Anònim ha dit...

Bravo!!

Jaume

Anònim ha dit...

Amb lo de la premsa lleidatana tens tota la raó!

Lo_Fabre

Winston ha dit...

A part del nivell casteller, la major presència d'algunes colles als mitjans de comunicació que d'altres es deu a la politica de comunicació.

Hi ha colles que gairabé els podriem anomenar "pesades" pq gairabé cada dia envien una nota de premsa, però que et poden salvar el cul (quan et falla algun tema o no tens res per aquella setmana sempre pots recorre a aquestes noticies, que normalemnt són paracastelleres).

D'altres colles de cada cinc actuacions t'envien 1 nota de premsa, amb errors i incorreccions. Aquestes notes de premsa mai informen d'activitats socials de les colles, que són molt sucoses per tal de fer una informació més simpàtica a part de la crònica i opinió pura de les actuacions. I normalment aquestes colles són les que després es queixen que no surten mai o massa.

I aquests dos tipus de colles les podem trobar a tots nivells, des de les colles més punteres, a les colles de 8 i mig 9, colles de 8, etc...

I crec que hi ha colles que potser tenen una presència més gran de la que potser tocaria pel seu nivell, però si és així és pq es "curren" la politica de comunicació de la colla.

Goshi ha dit...

Totalment d'acord amb el Winston, tot i que una de les colles "pesades" amb la premsa són els Castellers de Lleida i suposo que d'aquí la queixa. Personalment també crec que mereixien un lloc important a la premsa local. Si no ho van fer llavors quan ho faran?

Respecte a ser "jutges".. Em sembla que el problema és que quan es necessita un jutge es busca a un periodista i quan "la sentència" no és possitiva s'acusa a la premsa de ser jutges...