Qui més qui menys sap que l'origen de "La Renaixença" castellera arribà gràcies en part, al naixement de dues colles, la dels Xiquets de Tarragona i el Vendrell. A Valls, fins al moment reconeguda com el bressol casteller, calía apretar la màquina perque aquestes formacions ja arribarien ben aviat al mateix nivell assolit. Cap als anys 30 del segle XX, els castells de 7 ja esdeveníen per fi, amb més freqüència en diferents places, i fins hi tot, la Colla Vella assolí el 4d7 amb el pilar al mig a Vilafranca i a casa. A la capital de l'alt Camp els castells tornàren a rebifar i l'ambient i passió que s'havia perdut amb el pas dels anys, es tornaren a recuperar. Una mostra ben clara va ser la diada de la Candela de 1931, en aquesta festa deccennal, la plaça del Blat presentà un aspecte excepcional, amb molt de públic i ganes de presenciar bons castells.Pompeu Fabra, el reconegudíssim lingüista tampoc es va voler perdre aquesta Diada, al final d'aquest post aquest nom també en serà protagonista.
Tornant als castells, a la Candela, s'havia especulat que la Vella recuperés el 4d8, que des de 1908 no s'havia aconseguit, i que finalment, ni s'arribà a intentar. La protagonista d'aquesta història passa a mans de la Colla de l'Escolà, la Colla Nova. Aquesta formació, va intentar una construcció també perduda amb el pas del temps i que és motiu d'aquest fil; el 5 de 7. Així, la colla de l'Escolà, intentà aquest castell amb tant sols un aixecador i una anxaneta. La canalla pujaría per l'estructura del 3,i un cop coronat, qui feia d'acotxador, feia la segona aleta. La posició dels dossos es faria de la següent manera; el dos tancat del 3 es situava damnt del quart de la rengla buida, i l'altre dos, posava un peu al quart de la rengla i l'altre peu al quart de la plena. A la torre, un dels dossos anava tancat per la rengla de la baixada de l'anxaneta i l'altre anava obert entre l'altre rengla i la del mig. La canalla, tant anxaneta com aixecador, havien de baixar fins al pis de quarts abans de coronar el castell, és a dir, a la segona aleta. Així es feien els castells d'estructura de 5, (suposadament el 5d9f assolit en una ocasió al s.XIX, també) I així és com és coneix aquest "5 a l'antiga". Precisament la història d'aquest castell té importància ja que aquest 2 de febrer de 1931, sería la darrera ocasió que els cincs s'enlairèssin d'aquesta manera, i a partir d'aquell dia, els veiem tal com avui estem acostumats a veure'l. Jo no he dit encara que el 5d7 s'aconseguís, i es que l'aixecador del 3 de la Colla Nova ( que recordem,hauría de coronar la torre) va baixar un cop l'anxaneta havia fet la primera aleta, i per tant, no va executar totalment el castell, tal i com estava marcat l'estil d'aleshores.
A banda d'aquest intent desmontat de 5d7, però, els "escolà" van descarregar el 4d7 amb el pilar al mig, 2d6, 3d6 per sota i pd5. La Vella, la colla del Rabassó, va intentar també el 5d7 en dues ocasions, i va descarregar el 4d7 amb el pilar al mig, 3d7,2d6,3d6xs i pd5. Que ja era molt!!Aquesta colla però, va aconseguir els primers 5d7 de la Renaixença a l'Arboç del Penedès en la festa major d'aquell mateix 1931 i pocs dies més tard a Vilafranca, com dèiem, els dos primers 5de7 fets tal i com avui els veiem o fem.
Ah,per cert....en Pompeu Fabra, després de presenciar aquesta Candela castellera, va afegir a la primera edició del Diccionari General de la Llengua Catalana, les paraules Castell i Casteller, en els seus termes, a l'any 1932.
Font: "50 Actuacions Castelleres del segle XX " escrit per Santi Terraza.
Foto d'en Pere Català i Pic, de l'arxiu Rafel Dalmau.
EL VIDEO-ENLLAÇ: ------> http://youtube.com/watch?v=rvuruj5P0E0
5d6 a l'antiga fet per la Gent de Llorenç del Penedès,tot i que aquest,és amb 2 aixecadors.
video de Carol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada