Com ja vaig dir l'altre dia per aquí , el primer acte de les Jornades Culturals dels Castellers de Lleida no podia començar millor que amb una xerrada castellera amb convidats i moderador de luxe . Llàstima que possiblement l'hora , el dia , la celebració dels títols dels babaugranes a la TeVen3 , o ves a saber què , va fer que trobés a faltar força gent de la colla per seguir un col·loqui poc habitual a casa nostra i prou interessant com aquest .Tot va començar amb una presentació dels convidats per part del nostre cap de colla , encertat en gairebé la major part d'informació , tot i alguna relliscadeta , d'aquelles que fan aixecar la cella del qui escolta i troba l'errada . He de trobar-li coses dolentes al xaval , ves!
Bàsicament tots els convidats , l' Òscar Montserrat ( Cast. de Barcelona ) , Andreu Botella ( Cast. de Sants ) Joan Ramón Ocaña ( Jove de Tarragona ) i Joan Sala ( Xiquets de Tarragona ) venien a explicar el procés de folrerització de les seves respectives colles i per tant , de les seves primeres Torres de 8 . Van posar-se d'acord en remarcar la importància de consolidar aquesta estructura juntament amb els castells bàsics , 4 i 3 de 8 , per donar continuïtat a la progressió i aprofitar la del pilar " que el tenen molt poques colles i dona un punt de qualitat a la colla " com va dir l'Ocaña .
No repassaré tot el que van apuntar els barcelonins i tarragonins , potser és millor quedar-se amb la impressió que van deixar-nos . Per una banda , la Tarragonina . La més autèntica . Sentir les batalletes des de la Jove de Tarragona per acostar-se als castells de 8 ( només fa un parell de dècades) et traslladava en el temps de quan els castells van patir sortosament aquella transició que transformà les colles , la del campiquipugui i que soni la flauta , fins a la modernització amb l' organigrama d'una colla tal i com la coneixem avui dia , amb el seu cap de colla , el seu cap de pinyes , el seu cap de canalla , etc... L' Ocaña , el més veterà de la tropa , va explicar com de necessari va ser aquest canvi de mentalitat per arribar a aconseguir i consolidar els castells de 8 , torre inclosa . La trileta no va ser fàcil !
A l'altre extrem de la taula , el Joan Sala , assentava amb el cap moltes de les paraules de l'ex-cap de colla de la Jove , i és que ells van viure un procés de canvis força semblant als dels convilatans . Rotllos diferents , però sorprenent quan va reconèixer que van anar massa ràpids un pic s' havien convertit en colla folrada . Per lo de l'intent prematur de 3 de 9 amb folre a Terrassa , per exemple.
De fet , el 3 de 9 amb folre va sentir-se força entre les 4 parets , com a pas natural després d'haver aconseguit tant la torre com el pilar folrats . Explicà l' Andreu Botella , que aquest castell fet pels de Sants amb ell de cap de colla , té un parell de "padrins" . I ahir l'acompanyàven . Un , el col·lega dels Xiquets de Tarragona , Joan Sala , que va convertir-se en bon assessor expert quan va caldre . L ' altre padrí , en aquest cas en forma de "colla ", fou el calendari del 2008 que vem editar els Castellers de Lleida . Aquell calendari arribat a les seves mans, pràcticament va il·lustrar-se amb fotografies dels 9 tresos de 8 que vem aixecar aquella temporada del 2007. A mida que anava passant els mesos només trobava que tresos i tresos lleidatans , reconeixent que això l'ajudà a la mena de talismà/fixació pel 3 que al cap i a la fi , va trobar l'èxit amb el de 9 pisos al passat concurs .
El més jove de tots , l'Òscar Montserrat , va fer una extensa explicació del moment en que Castellers de Barcelona van fer les primeres incursions als castells folrats , que els arribà en la plena extensió castellera i l'augment de castellers en les colles a partir dels Jocs Olímpics. Per les seves explicacions , tot i que a ell l'engantxés d'adolescent , ho va explicar amb molts detalls .
Potser perquè els altres ja els coneixia - o almenys , el discurs de les seves colles - l' Andreu Botella va ser qui més bona impressió em va deixar durant la xerrada . No m'extranya doncs , la gran progressió dels Borinots .
En fi , un bon parell d'hores molt ben coordinades i moderades per l'amic i periodista Pep Ribes , una estona que se'm va fer curta i que va deixar alguns moments dels quals no he fet esment i que deixava pel final . Entre d'altres , la recreació que mostraven els tarragonins tot explicant a petició del Ruben Rossell , el saber fer amb els pilars de 4 caminats , que van aconsellar i annexar historietes que no haguessin acabat mai . I és que demà dissabte , tenim la primera "caminada" de pilars en versió lleidatana (18.15h, 2 pilars de 4 simultanis, un des del Carrer Sant Antoni i l'altre des del Carrer Major a l'alçada de l'oficina de Turisme , que s' hauràn de trobar sincronitzadament lo millor que es pugui davant la catedral) . El darrer apunt , un símil del que salta a la vista a la situació de la colla a nivell local : La colla dels Castellers de Lleida no està ni molt menys valorada al seu preu just ni a Lleida ni al Segrià , i escoltant elogis de la boca d'en Joan Sala pel cap de colla lleidatà , tres quarts del mateix entre els qui formem part de la la nostra formació .O aquesta és la impressió .
