Una amiga "llinguista" i sense gaire coneixement casteller (tot i que a poc a poc va agafant el rotllo...) va publicar al seu blog fa uns dies un post dedicat als castells des de la vessant que més domina, el tema de la llengua (no siguem mal interpretats). La col·lega en qüestió va sorpendre's que a La Vanguardia s'escriguin les cròniques en castellà, utilitzant les paraules de l'argot casteller, òbviament, en català. Us deixo amb un petit retall del seu comentari:
Soler, que sé que et passes per aqui, saluda!!!
La convivència textual entre el català i el castellà (obligada, en part, pel fet que molta de la terminologia castellera és intraduïble, com és el cas de les manilles o l'enxaneta) ha arribat fins i tot a la denominació dels castells: tres de deu, quatre de nou sense folre... (haurien pogut fer-la amb xifres: 3 de 10, o fins i tot traduir-la, ¡quin espant!). M'ha meravellat -no sabeu fins a quin punt- llegir "baixos", "cap de colla", "acotxador"; he xalat amb coses com "[...]Per acabar de llegir el post, cliqueu AQUI . L 'escrit venia a "cuentu" pel reportatge que el senyor Guillermu Soler va realitzar a principis de temporada sobre el fet casteller. Aquest simpàtic tarragoní és des d'aquest any el nou cronista casteller del diari propietat del grup "comte de Godó" , el del torneig de tennis. Feina que, per sort , està ben coberta en comparació d'altres temps.
Soler, que sé que et passes per aqui, saluda!!!
