Sant Fèlix 1975!

Sant Fèlix de 1975, un video-affeccionat prén imatges a la plaça de la Vila el dia gran de la festa major vilafranquina.En aquest video trobat a la xarxa (youtube) hi actuen els Nens del Vendrell,Vella de Valls i Castellers de Vilafranca.La grabació està realitzada en Super8 i per tant, li manca l'audio, tota una llàstima. Tot i així, es un regal per a la vista la recopilació dels millors moments d'aquesta diada; el 4d8, el 2d8f carregat dels Nens, la torre de 7 i 3d8c dels Castellers de Vilafranca i un intent de 3d8 per part de la Vella.El video acaba amb l'imatge de l'intent de pilar de 6 dels Castellers de Vilafranca,just en el moment que començava la pujada del quart.
Una diada de fa gairebé 33 anys on les colles van oferir els següents castells:

Vella Xiquets de Valls, T/8f, i3/8, 4/8, 3/7s
Castellers de Vilafranca, 3/8c, 4/8, T/7, i1/6
Nens del Vendrell, T/8fc, 3/8, 4/8

PROHIBIDO HACER CASTELLS!!!!! (Tranquils, això és a les darreries del 1700)

CAP 7
Sobre que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles.
Que al paso que por pura diversión honesta se permitió el establecimiento (en tiempos pasados) en este principado y en Valencia el bayle bulgo dicho de Valencianos para andar delante de las Procesiones formado de diferentes Mancebos adestrandose a andar unos encima de otros baylando por las calles, y en esta manera subirse a vista de todo el Mundo hasta los balcones mas altos de las casas sin la necesidad de escalera alguna al efecto de recoger el dinero que (buenamente y en vista del peligro a que se exponian de caer al suelo, en especial los que mas arriba del Castillo que entre los mismos del bayle con ellos mismos formaban) que les querian dar las gentes de dichos balcones y ventanas de las casas, y que en virtud de la R. Cedula de S.M. (que Dios gue.) de el año 1777 se ha cortado el abuso de andar delante de las Procesiones toda especie de bayle, y no menos el referido de Valencianos, subsiste el uso de este en esta Villa, y a mi entender en todo el Principado a titulo de pura diversion por las Calles a favor del vecindario; y aunque se ha tolerado y tolera en quanto los que lo baylan han observado y observan lo prevenido en dicha Real cedula en orden a que no seles permita en las Yglesias, ni Atrios y Cementerios, ni delante de las Ymagenes y Procesiones y demas contenido en aquella: con todo he llegado a presumir que algunas raterias de frutos de los huertos cercados con tapias bien altas en esta villa y su termino sucedidas (segun los clamores de sus Dueños) a horas avanzadas de la noche, habia sido tal vez, levantadas por los Mancebos diestros en dicho bayle de Valencianos, asaltando las tapias de dichos huertos, y entre ellos las del Convento de Sn Francisco, llevandose a mayor abundamiento las habas que en el tenian los Religiosos, segun estos me lo manifestaron en este verano, y que sin duda los mismos practicos en dicho bayle subiendose unos encima de otros, habian sido los que asaltando diferentes balcones en esta Villa de noche para llevarse los claveles y otras flores que en ellos habian, segun que igualmente me lo han contado sus Dueños, diciendome habian observado por las mañanas les faltaban dichas flores, ignorando los Autores como lo he ignorado por mas diligencias que he practicado, al fin de averiguar los autores de semejantes excesos y castigarlos, a cuyo fin he procurado cumplir con mi obligación rondando a diferentes horas de la noche con los dependientes del tribunal de Justicia por esta Villa y sus arrabales y no menos por el campo desde las 9 hasta las 12 de la noche, y algunas veces hasta las 2, y como quiera que de subsistir dicho Bayle de Valencianos puede llegarse a que los diestros en él que tal vez por asustar a la gentes de las casas, por robarlas de noche, las asalten, introduciendose por los balcones y ventanas encontrandolas abiertas; me ha parecido no omitir este particular en la presente relación al fin de que bajo de una severa providencia se corte el uso de semejantes Bayles absolutamente entodas partes, y en todas horas del dia, y de la noche.
CAP 16
Sobre la composicion de las Calles
Que habiendo este Mag.co Ayunt.to de Villaf.ca (Magnífico Ayuntamiento de Villafranca) estimulado de su Correg. d (Corregidor) el dicho Coronel D. Josef Urdin en el poco tiempo que vivió desde 1 de Diciembre de 1782 en que tomó posesion hasta 13 de abril de 1783 en que fallecio empezando por la calle nombrada de la Cort a expensas de las 500 libras que tiene anualmente el Ayunt.to (Ayuntamiento) de fija dotación sobre los Propios para repasos de calles, empedrados, fuentes y obras, ha continuado con la eficacia del actual Cav. o Cog. (Caballero Corregidor) en seguir la misma idea, pues habiendo empezado la calle nombrada de los Herreros, ha compuesto la calle nombrada de Sn Juan y la Plazuela de la V.a. (Villa) con una especie de grava bien apisonada que ha quedado mejor que si fuera piedra, habiendo hecho igual composicion de la Calle de delante de las Monjas (actual Plaça del Carme); y soy del parecer que en el resto de la Villa con respecto a las calles se compongan de igual grava; puesto que su mina que está junto a la Carretera a la Cruz Nombrada de Sn Salvador, dista un medio quarto de legua de esta Villa no mas a corta diferencia.

Transcripció dels capítols 7 i 16 de l' "Informe del Alcalde mayor de Villafranca" Manuel Llorca Agulló. Villafranca, 1786

Extret de la pàgina "Els castells d'una plaça,una plaça per als castells" sobre l'exposició realitzada a Vilafranca el 1999 a càrrec d'en Jaume Grau i Enfruns.

Els dosos dels Castellers de Vilafranca faran servir un casc de rugbi en espera de tenir una protecció pròpia

notícia publicada al setmanari el 3 de vuit del 22 de febrer de 2008:

Evidentment, es tracta d’una mesura provisional, en espera dels resultats que s’obtinguin amb les proves que una empresa murciana du a terme pel que fa a la construcció d’un casc protector que es pugui adaptar a la posició de dosos. Precisament, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha convidat les colles la setmana vinent a visitar la fàbrica murciana on es duen a terme les proves i d’on ha de sortir el prototipus, tal com ja va fer amb el casc que utilitzen aixecadors i enxanetes des de la temporada passada.De moment, la junta dels Castellers de Vilafranca ja ha fet arribar a la Coordinadora una carta en la qual expressa la voluntat dels verds de refermar el compromís de la colla per treballar en favor de la prevenció i la seguretat dels castellers.A la mateixa carta, s’especifica que mentre no es disposi d’un casc específic per als dosos, els castellers vilafranquins que pugen en aquesta posició utilitzaran una gorra enconxada, similar a la que s’utilitza en esports de contacte, com ara el rugbi. De fet, el casc en qüestió disposa de tots els permisos d’homologació per part de la Federació Internacional de Rugbi, segons va informar el sots cap de colla, Toni Bach, ja que consideren que els tipus d’impacte que reben els practicants d’aquest esport poden ser similars als de les caigudes castelleres. Amb tot, des de la colla vilafranquina es reconeix que aquest casc de rugbi no pot suplir un casc construït específicament per als dosos, però de tota manera consideren que mentre no arriba el casc definitiu “la protecció que ofereix aquesta gorra per petita que sigui, és positiva i ha de ser benvinguda”.Tot i que no hi ha un estudi que avali la viabilitat d’aquesta mesura per a la pràctica castellera, la junta dels verds considera que “no representa cap inconvenient ni cap risc per als dosos ni per a la resta de castellers”.Finalment, els Castellers de Vilafranca sol·liciten que s’acceleri al màxim l’estudi per obtenir un prototipus de casc per als dosos per tal de poder-ne disposar com més aviat millor.Els mateixos Castellers de Vilafranca ja van utilitzar aquesta protecció durant el viatge del mes de gener a Xile. Els dosos vilafranquins van cobrir amb el mocador casteller aquest casc, utilitzat en els castells de vuit pisos i també en el pilar de sis bastit a Santiago. Els verds no van patir cap caiguda en aquest desplaçament, però es va optar per aquesta mesura tenint en compte la distància que separa Xile de Vilafranca.
Precedents
En qualsevol cas, els Castellers de Vilafranca no són els primers a utilitzar aquest sistema de protecció, ja que l’any passat va ser una mesura que van aplicar altres colles, com els Xicots de Vilafranca.

La faixa a l'escola.

Fomentar la relació i la integració entre companys de classe a través dels Castells.Aquesta és una de les propostes que s'està treballant des dels Castellers de Vilafranca per aconseguir que els castells,prenguin part a l'escola.Des del Figarot, volen que aquesta proposta pedagògica s'encari pel proper curs a les aules vilafranquines, i en un futur fer-la extensiva a la resta de Catalunya.Es tractaria d'una assignatura que es sumés a l'oferta educativa ja sigui en forma de crèdit variable, activitat extra-escolar o en diferents tallers i es podria desenvolupar en diversos punts com 'des de temes d'història i cultura, passant per l'educació física i fomentar la relació i la integració entre companys' segons ha dit el vice-president vilafranquí Xavier Escribà. De fet una de les maneres que moltes colles s'han adreçat als joves i infants per acostar-los el món casteller ha estat la realització de tallers didàctics a les escoles , i fruit d'aquestos esporàdics tallers s'ha aconseguit captar canalla que en molts casos arriben a ser membres del pom de dalt de diferents formacions.

HO HAVEU VIST???? AQUESTA NO S'ENTERA DE RES!!!

Llarga vida als poemes.

Fa uns dies us explicava en un post que el guanyador de la 8a edició del certàmen de poesia que organitzen els castellers de Vilafranca, va recaure a mans de JaumeMarc Torrent,membre dels Castellers de Lleida.Avui us penjo l'obra que va merèixer aquest premi;

Llarga vida a l'anxaneta

Gent de totes les edats

amb faixa sota el braç,

s’acosten a peu de plaça

a cultivar la unitat.

Vinguts de tots els indrets,

d’arreu brollen castellers

per fer pinya amb el seu cor

i alçar formosos castells.

Quan tots els grups son a plaça,

despleguen les llargues faixes

per cuirassar la cintura

del sentiment casteller.

I una vegada faixats,

com corals ben disposades

amatents al cap de colla,

al seu lloc van ocupant.

Amb il·lusió novençana

s’anellen entorn del tronc

pit i esquena aprestats,

apinyats, com a germans,

i fermant els peus a terra

disposats i ben plantats,

teixeixen una catifa

irisada d' ideals.

Els que els peus han descalçat,

petjaran dels seus companys

les espatlles generoses

per tirar amunt el castell.

Les camises de color

amb els braços ben cordats,

s’enlairen de cara al cel

amb admirable prestesa,
mentre gralles i timbals

orquestrant com cobla airosa

engresquen als castellers

a embellir, torre formosa.

Als balcons veïns i batlles,

i a plaça mil vianants,

amb el cor emocionat,

contemplen com la canalla
s’enfilen cap a la cresta

per coronar l’enxaneta

sobre humil acotxador,

una gesta d' unitat.

Ja amb els terços superats

i enfilant-se sobre els dosos,

el silenci es sent a plaça

sospès l’alè dels presents.

I al bon punt de fer l’aleta

tota la plaça és un clam,

i al cel bateguen les ales

les orenetes i ocells.

Ha estat una gran diada

farcida de sensacions,

signada amb emoció

per els infants de les colles.

Descarregats els castells,

des de un ombrívol racó

brolla un crit amb devoció:

Llarga vida a l’anxaneta!!!